La Ciutadella

La passejada pel recinte de la Ciutadella és imprescindible pels qui visiten Roses.

Declarada conjunt historicoartístic l’any 1961, la Ciutadella aplega vestigis de diferents èpoques i ocupacions.

La fortificació militar, amb la monumental Porta de Mar, és un recinte de 131.480 m2 d’estil renaixentista que va ser construït el 1543.

El seu interior és un important jaciment arqueològic on es troben les restes de la ciutat grega de Rhode, fundada l’any 776 aC pels rodis; el barri hel·lenístic, que va viure durant els segles IV i III aC els moments de màxima prosperitat de la ciutat; la vil·la romana, datada entre els segles II aC i VI dC; el monestir romànic llombard de Santa Maria, del segle XI, i les troballes del segle XIX.

Castell de la Trinitat

Situat a la urbanització Puig-Rom, va ser construït amb finalitats defensives en el decurs del segle VII, però malgrat la solidesa de la fortificació, avui només en queden les restes.

És de planta ovalada, amb dos llenços pràcticament paral·lels. La porta d’accés al recinte era a migdia, la qual estava flanquejada per dues torres quadrades. Els murs, fets de pedra de granet, es construïren amb la tècnica de la doble paret.

Tingué una finalitat purament estratègica, de defensa. A l’interior, s’hi han trobat nombroses restes de ceràmica, peces de bronze i objectes de ferro, sobretot eines agrícoles

Declarat Bé Cultural d’interès Nacional l’any 1963

Conjunt megalític

Habitada des de temps remots, Roses té un dels itineraris megalítics més complets i impressionants de la Costa Brava.

Tres grans dolmens són el record dels primers pobladors: la Creu d’en Cobertella (3000-2700 aC), el Llit de la Generala (3200 aC) i el Cap de l’Home.

El dolmen de la Creu d’en Cobertella, que és el més gran de Catalunya, data del neolític i va ser declarat monument historicoartístic al març de 1964. Disposa d’una gran galeria, coberta per una llosa de quatre tones,que fa 5,20 metres de longitud, 2,45 d’amplada i 2,14 d’alçada.

En el recorregut pels orígens del municipi també s’hi troben els dos menhirs de la Casa Cremada, que daten del quart o del tercer mil·lenni aC: la cista de la Casa Cremada, que havia tingut un ús funerari, com els dòlmens, i la cova-dolmen del Rec de la Cuana, datada el 2500 aC

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Aquest parc natural fou declarat zona protegida després d’una intensa i llarga campanya de defensa iniciada el 1976, destinada a evitar que la zona fos urbanitzada.

El Parc en si mateix, el constitueixen tres zones principals:
La reserva dels Estanys: Amb grans extensions de canyissars, balques i prats inundables.
La reserva de Llaunes: Amb llacunes litorals, prats salobres i dunes.
La reserva de l’illa de Caramany: Situada enmig del Fluvià i on nidifiquen gran quantitat d’aus.

La flora d’aquest espai protegit es troba majoritàriament associada a zones semi inundables o inundades i en aquest sentit cal remarcar la presència de plantes típiques d’aquests ambients, com les salicòrnies (Athrocnemum, de sòls marins), el borró (Ammophila arenaria), a les sorres situades a primera línia de mar i el lliri groc (Iris pseudacorus).

Finalment, no cal deixar de banda la nodrida representació de fauna que es pot trobar a la zona, i és obligat fer èmfasi en la presència de la llúdriga (Lutra lutra) i la cigonya (Ciconia ciconia), unes espècies que foren re introduïdes amb èxit fa ja alguns anys, i l’espinós (Gasterosteus aculeatus) i el fartet (Aphanius iberus), dos peixos molt característics d’aquestes aigües i endèmics de la zona.